APUNTS

APUNT 2: La construcció del problema de recerca

Un cop hem identificat el tema, ara toca inscriure’l dins d’un problema de recerca, o dit d’una altra manera, construir-lo/expressar-lo com a un problema d’investigació. Si en la fase d’identificació, havíem après a transformar el nostre interès personal en un tema apte perquè sigui objecte d’una recerca científica, ara hem d’aprendre a situar-lo dins del context social i teòric que ens permeti especificar-lo millor i justificar així la seva rellevància social, política i acadèmica. En aquest apunt, trobareu alguns consells pràctics per procedir a la creació d’un problema de recerca.

En primer lloc, cal distingir un problema de recerca d’allò que anomenem un problema social. Per exemple, l’augment de l’atur, de la delinqüència, la proliferació de l’extremisme violent o els efectes del canvi climàtic poden ser qualificats de problemes socials i de fet, podrien ser candidats a inspirar temes de recerca interessants (per exemple, les dificultats d’implementació de les polítiques de reducció local d’emissions com a estratègia de lluita contra el canvi climàtic). Ara bé, seria extremadament reduccionista que centréssim els nostres problemes de recerca únicament en allò que l’agenda política o mediàtica ha definit prèviament com a problema social. Si fos així no tindria sentit fer recerca sobre la creació de nous estils de lideratge polític basats en l’ús de les xarxes socials o l’estudi de la capacitat d’incidència de les ONGs en les estratègies de cooperació, ja que no són percebuts com a “problemes socials”, i en canvi poden constituir la base per a la creació d’excel·lents problemes de recerca. Així doncs, un problema de recerca no té perquè coincidir amb allò que comunament s’entén com a problema social, ni té perquè tenir cap connotació negativa. Allò que diferencia un problema científic d’un problema social és la seva vinculació o inscripció en un debat teòric o marc de referència

En segon lloc, un problema de recerca suposa sempre un exercici de posar en qüestió, és a dir problematitzar allò que prèviament sabem. Un dels errors comuns que sovint cometem al pensar les nostres recerques és pensar que fem recerca per demostrar allò que sabem, enlloc de fer-la per conèixer allò que no sabem. Si ja sabem d’entrada la resposta, quin sentit té fer-nos la pregunta? De fet, aquesta és la diferència entre la recerca que du a terme un científic social i la recerca que realitza un advocat/da en el context d’un procés judicial. En un judici, l’advocat/da recull evidències, formula hipòtesis, encadena arguments i arriba a conclusions amb la finalitat de defensar l’acusat de la falta o delicte que se l’acusa. En aquest sentit, tendirà a emfasitzar les evidències i arguments absolutoris i amagar o refutar els condemnatoris. No obstant això, allò que és lícit en un context judicial, no és el que s’espera de la recerca en Ciència Política. Si orientem el nostre procés de recerca com faria un advocat/da, estaríem actuant deshonestament: recolliríem únicament aquelles evidències que sustentessin la nostra hipòtesi i presentaríem els resultats de manera que confirmessin les nostres conclusions. És a dir, la nostra recerca estaria clarament esbiaixada des d’un principi.

En tercer lloc, la construcció d’un problema de recerca ha de servir-nos per delimitar quin serà el nostre camp d’investigació. És a dir, explicitar i justificar els límits temporals i espacials dins dels quals es realitzarà la nostra recerca i dotar-lo d’un marc d’interpretació. Utilitzaré dues metàfores que de ben segur coneixeu si sou afeccionades a la fotografia: el zoom i el diafragma. Amb el zoom podem apropar-nos o allunyar-nos del nostre objecte de recerca. Per exemple, podem decidir quina serà la nostra distància focal, és a dir quina part de la realitat volem abraçar si volem fotografiar un paisatge, un retrat o una fotografia de detall. En canvi, controlant l’obertura del diafragma seleccionem la quantitat de llum entra, i per tant quin serà el nostre enfoc. En aquest sentit, no és el mateix abordar el fenomen de l’atur de llarga durada centrant-nos en les dades de l’Enquesta de Població Activa (un gran angular on el nostre focus recau en els indicadors macroeconòmics) que focalitzar-nos en les trajectòries laborals d’un grups d’individus (on utilitzem una lent d’augment per enfocar-nos en trets concrets de la seva experiència vital). D’igual manera, cal tenir present com emmarquem un problema de recerca. Un mateix fenomen pot ser emmarcat de diferents maneres i depèn de com ho fem obtindrem unes respostes o altres. Per exemple, si volem fer una recerca sobre la violència que s’exerceix sobre les dones en el context de les seves relacions sexo-afectives, no és el mateix emmarcar aquest fenomen com a violència domèstica o intrafamiliar (on l’accent se situa en les relacions que es produeixen dins de la llar), com a violència de gènere o violència contra les dones (on l’accent se situa en la violència que pateixen les dones pel fet de ser dones) o com a violència masclista (on l’accent se situa en les relacions de poder i dominació que situen a les dones en una posició subalterna).

En quart lloc, la construcció d’un problema de recerca ha de servir per també justificar la rellevància social, acadèmica o política de la recerca que hem plantejat. En aquest sentit, hem d’interrogar-nos per què i per a qui és rellevant la nostra recerca. De quina manera la nostra recerca pretén donar resposta a una problemàtica social o a una controvèrsia acadèmica. Fins a quin punt la nostra recerca pot contribuir a conèixer millor un problema que no està suficientment estudiat. Qui es pot beneficiar de la nostra recerca.

Com es construeix un problema de recerca?

Construir el problema implica doncs fer una minirecerca que inclou: descriure el problema i el context en què aquest es presenta, identificar les principals corrents teòriques que dialoguen amb el nostre tema, avaluar la seva factibilitat (capacitat de ser investigat), justificar la seva pertinença (per què mereix ser investigat), explicar la seva rellevància en el camp acadèmic, social i/o polític, així com quines contribucions esperem obtenir de la nostra recerca; i si és possible apuntar els límits i dificultats que implica la seva investigació. Per fer-ho, serà necessari fer una revisió preliminar de la literatura científica i consultar a persones expertes (docents, tutors/es o expertes en el tema).

El problema serà el que defineix el què i el per a què de la nostra recerca. És important doncs que escriviu clarament en què consistirà el vostre problema de recerca, perquè fer-ho us ajudarà a investigar-lo. En aquest sentit, no deixeu mai l’escriptura pel final del vostre TFG. Comenceu a escriure des del primer dia, ja que escriure ens obliga a pensar, a argumentar, a ordenar, a sistematitzar el nostre coneixement i a identificar les nostres fortaleses i les nostres febleses.

Una bona estratègia per construir el nostre problema de recerca és fer preguntes al nostre tema. Les dues preguntes fonamentals a les que hauria de respondre el problema de recerca serien:

¿Quin és el problema?

¿Per què aquest problema mereix ser investigat?

A més d’aquestes dues preguntes principals, podem plantejar-nos altres preguntes secundàries.

¿Quines són les dades que ens permeten descriure el problema?

¿Quins són els aspectes o elements principals del problema?

¿Qui ha parlat ja sobre el problema?

¿Que s’ha dit ja sobre el problema? ¿què no coneixem sobre el problema?

¿Què esperem dir de nou sobre el problema?

¿Quines relacions s’estableixen entre les diferents variables que conformen el problema?

¿Com de rellevant és el problema?

¿Per a qui és rellevant el problema?

¿Quins impactes pot tenir la nostra recerca sobre la comunitat investigada i per l’estudi de la Ciència Política?

¿A qui pot beneficiar o perjudicar la nostra recerca?

Una bona construcció del problema, t’ha de permetre elaborar la pregunta de recerca, definir els objectius e incloure les hipòtesis en cas que el disseny de recerca així ho aconselli. En aquest sentit, no t’hauria de resultar estrany que una vegada hagis elaborat el problema de recerca, tornis altra vegada sobre el tema de recerca i el concretis en major detall. De fet, no hem d’entendre la recerca com una progressió lineal continua, sinó com un moviment en espiral, on a mesura que girem anem guanyant amb profunditat i claredat. De fet, sabem que malgrat existeix una preferència lineal per modelitzar la naturalesa, la majoria de fenòmens naturals adopten formes no lineals. Seguiu l’exemple que ens ofereix la naturalesa!

Un exemple pràctic: el suport social a la independència

Il·lustrem-ho amb un exemple. La Laura està interessada en fer una recerca sobre les causes de l’ascens social de l’independentisme a Catalunya durant el període 2012-2015, aquest és el seu tema de recerca. Per construir-lo com a problema, necessita en primer lloc fer una breu descripció del fenomen que vol estudiar: identificarà les fonts en què basarà la seva recerca (p.ex. els baròmetres del CEO, del CIS i els resultats electorals de les darreres eleccions), identificarà quins són els principals indicadors que li permeten descriure el fenomen (sentiment de pertinència, preferència de sistema d’organització territorial, suport a la independència, percentatge de vot als partits independentistes) i descriurà l’evolució d’aquests indicadors. Alhora, consultarà en els repositoris i les bases de dades d’articles acadèmiques, aquells estudis que han abordat el fenomen, el que li permetrà tenir una primera idea tant de l’abast del fenomen com de les causes que els diferents estudiosos/es del tema han identificat prèviament, identificant quins són els principals punts d’acord i desacord expressats. També pot demanar consell a la seva professora de comportament polític i al seu professor de Política Catalana sobre com abordar el tema. Finalment, en funció de tot allò que ja sabia prèviament i dels nous coneixements adquirits, justificarà la rellevància del seu projecte de recerca explicant perquè el creixement del suport de l’independentisme és un tema socialment rellevant a la Catalunya d’avui, perquè és rellevant per a la Ciència Política en general i de quina manera la seva recerca contribuirà a millorar el coneixement sobre el fenomen estudiat. Pot ser que en el marc de la construcció del seu problema de recerca, la Laura hagi trobat un conjunt de teories sobre les quals vol focalitzar-se i que li ajudaran a especificar millor el seu tema de recerca. Per exemple, al llegir sobre les causes que expliquen el creixement del sentiment independentista, li han interessat aquelles teories que posaven l’accent en els factors socio-econòmics, i més concretament l’impacte de la crisi, enfront aquelles que situaven més el pes en factors d’ordre jurídic (p.ex la Sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut d’Autonomia) o en la mobilització social (les manifestacions massives a favor de la independència). Per aquest motiu, sense menystenir la importància d’aquests factors, la Laura decideix centra la seva recerca en l’impacte dels factors d’ordre socio-econòmic, en tant considera que aquests han estat menys estudiats, el que li permet un cop construït el problema especificar millor el seu tema de recerca i entrar en diàleg amb les teories que han explicat el creixement del suport social als processos de secessió en contextos de crisi econòmica.

Corol·lari

Finalment, fixeu-vos que a l’inici de l’apunt he utilitzat verbs com “inscriure” i “construir” per referir-me al problema de recerca que tenen significats diferents. Existeixen altres verbs que s’utilitzen també en aquesta etapa com formular, identificar, crear, elaborar, i cadascun d’ells incorpora matisos importants que haurem de tenir en compte a l’emprar-los. Per exemple, si “inscrivim” el tema dins d’un problema de recerca, s’entén que el problema de recerca ja ens ve donat i que la seva inscripció ens serveix per especificar, aprofundir, corroborar o estendre’l a altres casos, aspectes o àmbits no contemplats en la definició original del problema. En canvi, si “construïm” el problema, s’entén que aquest serà elaborat en marc del propi procés de recerca en funció d’aquelles decisions i eleccions que prenem. De fet, com tindrem ocasió de veure en els successius apunts els verbs i les expressions que emprem mai són casuals i la seva elecció depèn del posicionament paradigmàtic previ que adoptem.

Per exemple, si ens situem més a prop d’una visió positivista de la ciència tendirem a inscriure els temes en problemes, si adoptem en canvi una visió més construccionista, serem nosaltres els qui construirem o elaborarem els nostres problemes de recerca. En canvi, si formulem o definim el problema de recerca ens trobarem en una posició intermitja entre ambdós pols.

[A efectes didàctics, en aquest blog trobareu apunts que se situen més a prop d’una visió positivista i altres que ho faran més a prop del construccionisme. Ara bé, us correspon a vosaltres ser coherents i decidir on us situeu, i en conseqüència adoptar aquells verbs, expressions i decisions metodològiques més concordants amb el vostre paradigma de recerca.]

En aquest apunt, hem situat la creació del problema de recerca suposa el pas intermedi entre la definició del tema i l’elaboració de la pregunta de recerca. No obstant això, trobareu manuals que situen la formulació del problema després de l’enunciació de la pregunta, en aquest blog he preferit fer-ho amb l’ordre invers, en tant considero que una bona construcció del problema ens facilita posteriorment l’elaboració de la pregunta. Escolliu aquell ordre que millor s’adapti a les vostres necessitats

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *