Un dubte recurrent que apareix cada any entre els i les alumnes que curseu l’assignatura d’Eines de Recerca Politològica és com enfocar un TFG teòric. De fet, no es tracta d’un tema menor. La majoria de manuals metodològics en ciència política estan exclusivament enfocats cap a la recerca empírica, i és difícil trobar un text en català o castellà orientat al disseny i elaboració d’una investigació teòrica. Els motius pels quals aquest format de recerca no acostuma a incloure’s dins els manuals de metodologia són diversos, des de la desconeixença, quan no cert menyspreu, cap a la recerca teòrica per part dels i les practicants de la ciència política empírica, fins a la dificultat que comporta intentar sistematitzar un enfoc que es caracteritza per la seva flexibilitat i obertura. Tanmateix, donat que existeix una demanda creixent sobre com elaborar una recerca teòrica en el camp de la Ciència Política, m’he “atrevit” a escriure aquest apunt, malgrat ser conscient que el que seguirà és una mirada parcial, limitada i segurament reduccionista de les diferents possibilitats que ens ofereix la investigació teòrica en Ciència Política.
A què anomenem recerca teòrica?
Entenem per recerca teòrica en Ciència Política aquella que basa la producció de coneixement preferentment en l’anàlisi dels conceptes polítics, el raonament lògic i el coneixement de la teoria política. A no ser que es tracti d’una recerca teòrica pura, aquesta pot incloure referències a dades i contextos empírics, però aquests seran presentats més com a exemples o il·lustracions que acompanyaran la nostra argumentació, enlloc de constituir l’objecte central del nostre estudi. En aquest sentit, convé recordar que tota recerca bàsica té una orientació teòrica, és a dir s’orienta a la producció, millora o revisió de la teoria; però mentre la recerca teòrica fonamenta la producció de coneixement exclusivament en la teoria, l’empírica ho fa confrontant aquesta amb l’anàlisi de les dades del món empíric. Per exemple, una investigació sobre les teories de la democràcia, tal i com la que realitza Sartori (2006) en l’obra homònima, seria un exemple de recerca teòrica; en canvi, una recerca sobre models de democràcia, com la realitzada per Lijphart (2012) basada en l’anàlisi comparativa de 36 països, constituiria un exemple de recerca empírica.
Malgrat les tendències empiristes han tendit a menystenir la recerca teòrica, el cert és que el diàleg entre ambdues tradicions és més intens del que por semblar a primera vista. La recerca teòrica acostuma a construir conceptes i models d’anàlisi que seran posteriorment operacionalitzats per la recerca empírica, mentre aquesta assenyala noves problemàtiques o camps d’interès que poden ser abordats per la recerca teòrica. Preguntar-se per l’ordre de precedència o d’importància d’un o altre tipus de recerca és una pregunta, al meu entendre, mancada de sentit.
És necessari distingir aquí la recerca teòrica de la recerca històrica, que es basa en l’estudi de fets empírics ocorreguts en el passat. Tot i que en alguns casos la línia de demarcació pot ser tènue i de fet, no és estrany que arribin a confondre’s. Per exemple, la recerca que emprèn John Dunn (1999) sobre l’evolució de la democràcia des de l’antiga Atenes fins a l’actualitat, tot i contenir una important base teòrica, considero que seria més pertinent ubicar-la com a una recerca empírica de base històrica, ja que el seu focus se situa més en l’evolució de les pràctiques i governs democràtics. En canvi, el llibre de David Held (2007), Modelos de democracia, al centrar l’evolució històrica més en la teoria democràtica que en les formes de govern, caldria situar-lo com a recerca teòrica.
Una altra línia de demarcació tènue es la que separa la recerca teòrica d’un assaig polític. En un assaig teòric, l’autor/a dóna la seva lliure visió sobre un determinat tema, sense necessitat que estigui fonamentat en les teories anteriors i de seguir una metodologia científica. Això no significa que l’assaig sigui un gènere menor en la producció de coneixement polític. De fet hi ha assajos sense els quals es difícil concebre la configuració del pensament polític modern, com La vindicació dels drets de les dones de Mary Wollstonecraft; ¿Què és el tercer estat? de Emmanuel Joseph Sieyes o El Manifest Comunista de Marx i Engels. Tanmateix, la forta empremta subjectiva de l’assaig, fa que no siguin el format més adequat per a l’elaboració, i especialment per l’avaluació, d’un Treball de Final de Grau en Ciència Política. A diferència de l’assaig, la recerca teòrica està necessàriament fonamentada en la revisió de la literatura i requereix del mètode lògic/argumentatiu per debatre les tesis que es presenten. Exemples de recerca teòrica en Ciència Política serien: Escalas de Justicia de Nancy Fraser, la Teoria de la Justícia de Rawls o Hegemonia y Estrategia Socialista de Ernesto Laclau i Chantal Mouffe.
Finalment, cal diferenciar una recerca teòrica d’un article d’opinió on expressem el nostre posicionament sobre un determinat tema o qüestió d’interès polític. En un article d’opinió, allò que valorem és la capacitat expressiva de l’autor/a per convèncer-nos d’una determinat posicionament, enlloc d’avaluar la justesa del raonament. És a dir, enlloc de basar-se en un argument lògic, es construeix bàsicament a través de l’argument persuasiu. Un cop més, malgrat que l’article d’opinió sigui un gènere practicat pels politòlegs i politòlogues, especialment per aquells/es amb més projecció mediàtica, no sembla que sigui un bon model per elaborar un TFG en Ciència Política.
Quins àmbits són pertinents per desenvolupar una recerca teòrica?
En principi qualsevol àmbit de la disciplina, des dels suposadament més aplicats, com l’anàlisi de polítiques públiques o el comportament electoral, fins als més abstractes, com la teoria política o la història del pensament polític és susceptible de ser investigat teòricament. Per exemple, podem elaborar una anàlisi teòric de la formació del concepte de governança o un estudi sobre el debat mantingut entre conductistes i partidaris de l’elecció racional en relació al comportament electoral dins la Ciència Política Nord-americana durant els anys 60’, ambdós casos podrien donar lloc a excel·lents investigacions teòriques. Tanmateix, hi ha camps dins la disciplina on la recerca teòrica constitueix el mètode preferent de recerca, com són la història del pensament polític i la teoria política.
És necessari aquí recordar el caràcter polisèmic del concepte de Teoria Política, el que ha generat un fort debat dins la disciplina. Així, mentre per a alguns autors/es, la teoria política tindria el seu origen en la filosofia política de Plató i Aristòtil fins arribar a les teories polítiques contemporànies (el post-estructuralisme, el contractualisme, el republicanisme…), altres consideren que només podem parlar de Teoria Política en la mesura en què aquesta es diferència de la filosofia política. Finalment, encara trobem una tercera accepció defensada pels partidaris de l’elecció racional, que redueix la teoria política a teoria política positiva, és a dir aquella basada en els supòsits econòmics de la teoria de jocs i de la maximització de la utilitat seguint l’estela de l’escola de Rochester iniciada per William H. Riker.
¿Quins tipus de recerca teòrica són més apropiats per elaborar un TFG?
Tot i que ja hem dit al principi que la recerca teòrica presenta un caràcter més obert i flexible que la recerca empírica, per la qual cosa és difícil establir una classificació tipològica, podem identificar alguns estils de recerca que per les seves característiques poden adaptar-se millor als requisits per l’elaboració d’un TFG. Per exemple:
La revisió exhaustiva de l’estat de la qüestió/estat de l’art sobre un concepte, teoria o problemàtica dins la ciència política. Si en una recerca empírica, l’elaboració de la revisió bibliogràfica consisteix en una etapa intermèdia sobre la qual fonamentar el nostre disseny metodològic, en el cas d’una recerca teòrica, aquesta pot ser el resultat del nostre TFG. En aquest sentit, s’espera que la revisió de literatura d’un TFG teòric sigui més exhaustiva i aprofundida que en un TFG empíric. Per exemple, una revisió de com la literatura feminista ha abordat el concepte d’interseccionalitat.
L’anàlisi de la formació d’un concepte, d’una teoria o d’un debat teòric en la Ciència Política preferiblement des d’una perspectiva original o novedosa. En aquest cas, més que un estudi aprofundit de l’estat de l’art de la disciplina, ens centraríem en com es forma un concepte o teoria en l’obra d’un autor/a o com es rebut i debatut des d’una altra perspectiva. Aquest tipus de treball, requereix un estudi aprofundit de l’obra dels autors/es concernits en relació al concepte o debat estudiat. Per exemple, un anàlisi de la crítica de Nancy Fraser al concepte de justícia de Rawls, una anàlisi de la formació del concepte de biopolítica en l’obra de Michel Foucault o un estudi la influència del discurs sobre la Dictadura de Donoso Cortés en la teologia política de Carl Schmitt.
L’anàlisi teòrica d’un tema o problemàtica rellevant en la ciència política. En aquest cas, no ens centraríem tant amb l’anàlisi d’un concepte teòric (la biopolítica, la justícia redistributiva, la interseccionalitat,…) sinó amb l’anàlisi teòrica d’una problemàtica concreta (p.ex. l’emergència de noves formes de populisme, la protecció de la privacitat en l’esfera digital, el dret a intervenció davant situacions de vulneració de drets humans,…) que donés lloc a la generació d’una nova teoria o la definició de nous conceptes per abordar-la.
Com elaborar un TFG teòric?
La recerca teòrica, igual que la recerca empírica neix d’un interès que hem de transformar en un tema de recerca investigable, elaborar-lo com a problema i procedir al seu anàlisi mitjançant l’elaboració conceptual, el raonament lògic i el seu contrast amb contra-arguments i teories prèvies. El procés d’elaboració pot ser semblant al que hem abordat en apunts anteriors, la diferència rau en que el context on ubiquem el nostre tema de recerca és un context teòric i les nostres unitats d’anàlisis són els conceptes. És per aquest motiu que per elaborar una bona recerca teòrica, és aconsellable que disposeu d’un coneixement aprofundit sobre els debats teòrics de la disciplina. Així doncs, abans de començar una recerca teòrica és aconsellable que repasseu els principals manuals de teoria política (podeu consultar alguns dels més rellevants traduïts al castellà al final d’aquest apunt).
La forma de procedir en l’elaboració d’un TFG teòric dependrà de quin és el tipus que hem escollit. Per exemple, en el cas que la nostra recerca es basi en l’elaboració d’un estat de l’art, podeu seguir les passes indicades a l’apunt corresponent. La diferència entre l’estat de l’art de la recerca teòrica i la recerca empírica rau en el grau d’exhaustivitat i profunditat que acostuma a ser més elevat en el cas de la recerca teòrica. En aquest sentit, podem començar introduint el nostre tema de recerca i justificant la seva importància per la disciplina. Definirem el nostre corpus, és a dir aquelles referències que incorporarem a l’estat de l’art. Després, podem procedir a analitzar com els diferents autors/es l’han abordat a partir dels seus respectius posicionaments teòrics, avaluant les diferents teories i evidenciant les seves semblances i diferències. Un cop més cal recordar que un estat de l’art no és mai una seqüència de cites i teories encadenades, sinó una anàlisi aprofundida i argumentada de la literatura revisada.
En canvi, si allò que ens interessa és elaborar l’anàlisi d’un concepte o teoria, malgrat la revisió de literatura continuï sent un requisit sovint ineludible, la nostra atenció es desplaça aquí cap a l’elaboració i anàlisi conceptual. En aquest cas, la recerca teòrica constitueix la defensa argumentada d’un raonament o tesi que hem construït en el marc d’elaboració del problema de recerca. Defensar de forma raonada un argument implica que hem de saber elaborar-lo de forma raonada, presentar els contra-arguments ja sigui extrets de les teories anteriors o del propi raonament lògic, contrastar els punts forts i febles de la nostra argumentació i discutir les conseqüències que tindria la nostra tesi en cas de considerar-la com a plausible.
Un dels riscos que hem d’afrontar a l’elaborar una recerca teòrica és la possibilitat de perdre’ns en l’abstracció. Per aquest motiu, és aconsellable que prèviament a l’escriptura del nostre TFG siguem capaces de generar un índex (per exemple, un índex numerat) o un mapa conceptual que ens serveixin de guia. Posteriorment, a mesura que avancem en el nostre TFG anirem refinant aquest índex o mapa en funció dels avenços de la nostra recerca.
Finalment, és necessari que revisem una i altra vegada els nostres arguments per comprovar la seva solidesa. De la mateixa manera que en una recerca empírica revisem els nostres anàlisis estadístics o els codis del nostre anàlisi de contingut, en la recerca teòrica hem de revisar contínuament la qualitat de les nostres argumentacions.
Criteris alhora d’elaborar un TFG teòric
Alhora d’elaborar un TFG teòric procurarem que compleixi els següents criteris:
Claredat: la teoria no té perquè expressar-se de forma obscura, barroca o complicada. Precisament, perquè estem treballant amb un nivell d’abstracció superior a la recerca empírica, és important que els conceptes, arguments i raonaments que emprem siguin expressats de forma comprensible pensant amb la persona lectora.
Precisió: donat que dins la teoria política un mateix concepte (totalitarisme, populisme, democràcia, globalització,…) pot tenir diferents accepcions segons la teoria o l’autor/a que l’utilitza, és necessari que oferim una definició precisa dels conceptes que emprem per tal de no deixar lloc a equívocs.
Consistència: un TFG teòric no pot basar-se en una concatenació de conceptes o teories, cal que aquestes estiguin travades a través d’un fil conductor i que segueixin un ordre lògic que evidenciï les relacions, associacions i contraposicions que establim entre aquests.
Originalitat: el nostre TFG no pot ser un mer resum del treball realitzat per altres, encara que es tracti d’una revisió de literatura o un estat de l’art és necessari que aquest tingui un argument o contribució pròpia
Qualitat argumental: alhora d’avaluar un TFG teòric no és tant important quina posicionament expressa, sinó la qualitat dels arguments emprats per sostenir-lo. Per aquest motiu, és necessari incloure tant arguments com contra-arguments que permetin avaluar la solidesa de la nostra argumentació.
Evitar el plagi: és necessari diferenciar la nostra pròpia aportació de les aportacions que han fet elaborat altres autors. En aquest sentit, cal evitar el plagi intencionat o no intencionat. Les cites ocultes es consideren plagi.
Bibliografia
Els principals manuals (en castellà) que us poden ser útils per iniciar un TFG teòric són:
Amorós, Celia & De Miguel, Ana (ed.) (2013). Teoría Feminista. (3 vols) Madrid: Biblioteca Nueva.
Arteta, Aurelio & García, Elena (ed.) (2008). Teoría política: poder, moral, democracia. Madrid: Alianza Editorial.
Beltrán, Elena & Maquieira, Viriginia (ed.) (2001). Feminismos. Debates contemporáneos. Madrid: Alianza Editorial.
Chatelet, François & Mairet, Gerard (1989). Historia de las ideologías De los faraones a Mao. Madrid: Akal
Heywood, Andrew (2017). Introducción a la Teoría Política. Valencia: Tirant lo Blanch.
Maiz, Ramon (comp.) (2016). Teorías Políticas Contemporáneas. Valencia: Tirant lo Blanch.
Mellón, Juan Antonio (ed.) (2006). Ideologías y movimientos políticos contemporáneos. Madrid: Tecnos.
Sabine, George (2006). Historia de la Teoría Política. México: Fondo de Cultura Económica
Schaal, Gary S. & Heidenreich, Felix (2016). Introducción a las teorías políticas de la modernidad. Valencia: Tirant lo Blanch.
Touchard, Jean (2006). Historia de las ideas políticas. Madrid: Tecnos
Vallespín, Fernando (2010). Historia de las teoria política (6 vol.). Madrid: Alianza Editorial.
Von Beyme, Klaus (1994). Teorías Políticas del Siglo XX. Madrid: Alianza Editorial.
Estudis citats en el capítol
Dunn, John (1999). Democracia: viaje inacabado (508 A.C. – 1990 D.C.) Barcelona: Tusquests.
Held, David (2007). Modelos de Democracia. Madrid: Alianza Editorial.
Lijphart, Arend (2012). Modelos de democràcia: Formas de gobierno y resultados en 36 países. Barcelona: Ariel.
Sartori, Giovanni (2006).Teoria de la Democracia (2.vol.) Madrid: Alianza Editorial.
Quan es parla de producció de coneixement a partir d’un *raonament lògic*, aquest sembla una condició sine qua non per mantenir la coherència del treball. Podria posar un exemple de raonament lògic i/o un de no lògic en un plantejament de investigació teórica per tal d’entendre l’impacte en la qualitat de la investigació?
Gràcies
Hola Anna,
Intentaré il·lustrar-ho amb un exemple. Imagina’t que considero que la existència d’eleccions competitives és una condició necessària però no suficient per poder considerar un país com a una democràcia. En base a aquest supòsit, puc afirmar que Corea del Nord no és una democràcia en tant no hi ha eleccionc competitives (aquestes les guanya indefectiblement el Partit del Treball que obté un 88% dels vots). En aquest cas estic seguint un raonament lògic en tant la meva conclusió es deriva de la premisa. En canvi, no seria un raonament lògic afirmar que el règim sudafricà durant l’apartheid era una democràcia, malgrat disposés déleccions competitives, perquè aquesta no l’he considerarada una condició suficient. Per evaluar el seu caràcter democràtic hauria d’incloure altres condicions, per exemple el supòsit d’igualtat de vot, que en aquest cas no es compliria al restringir el dret a sufragi a la minoria blanca. Fixa’t que no hem fet cap valoració normativa, sinó que hem avaluat si partint de les nostres premises podem afirmar les nostres conclusions. Així, en el primer cas, la nostra conclusió és que Corea del Nord no era una democràcia, en canvi en el segon cas la nostra premisa només ens permet inferir que no podem afirmar que la Sudàfrica de l’apartheid sigui una democràcia. Ha estat necessari introduir una segona premisa per arribar a una conclusió negativa. Aquest mateix raonament que he utilitzat per països podríem traslladar-lo anàlogament a l’anàlisi de conceptes en una investigació teòrica.